diumenge, de febrer 04, 2007

Full - Sortida de fe federal

Dissabte

Vam anar junts amb tren fins la casa de colonies. Vam deixar les motxilles en una sala i, un cop esmorzats, vam fer els jocs de presentació preparats per l’equip de l’Oscar. Vam jugar a matar, i les dues partides les va guanyar l’Albert Vilaginès. Desprès vam anar a les habitacions a desfer les motxilles i el grup que li tocava posar la taula va anar al menjador. Tothom va estar molt col·laborador.
Desprès de dinar i del temps lliure, iniciació vam fer una valoració de les enquestes que haviem fet al nostre barri. Ens vam plantejar què haviem après i què haviem de corretgir per la propera vegada. Va sortir que la gent del barri no s’implicava massa, que si no era a coneguts era mès dificil fer les enquestes, que en el teu barri tens mès vergonya i seria millor que les enquestes fossin més curtas. Desprès vam respondre les enquestes nosaltres i vam veure que suspeniem les aules d’estudi tot i que molta gent no hi anava. En acabar vam dibuixar dues rodes que seria el símbol de la sortida. Desprès de berenar ho vam posar tot en comú i, en pluja de idees i amb molt de debat, vàrem escollir la disfressa del carnestoltes (de platò de cine). Ens vam separar en quatre grups, uns decidien com havia de ser la disfressa, un altre com havia de ser el cotxe, un altre s’havia d’inventar un ball i l’últim havien de decidir quin havia de ser el regal. Tots vam treballar molt.
Desprès de sopar fam fer la vetllada que havia preparat l’equip de militants de nivell 1. Era un concurs de mímica, com un tabú. Erem tres equips i havíem d’adivinar el que posava en un paper després de que un company del grup ens el describís. Va ser molt original, divertida i molt participativa.
M’ho vaig passar molt bé. Em va agradar molt la sortida federal. Em va servir per conèixer més a la gent del meu equip com la Mària o la Raquel. Tambè vaig conèixer millor a persones d’altres equips. Em va ajudar, aquesta sortida, a reflexionar sobre la felicitat i sobre el que ens fa feliços a nosaltres i als demès.

Anna Alonso - Equip Dani

1 comentari:

Anònim ha dit...

Merci Anna per la crònica.

És interessant la teva reflexió. Llàstima que no ho enviessis abans.